Teories Evolutives
- Creacionisme
- Lamarkisme
- Darwinisme
- Neodarwinisme
- Evolució del Dofí
CREACIONISME:
El creacionisme és una creença religiosa o científica segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador.
El creacionisme de la Terra jove defensa la interpretació literal de la Bíblia i considera que la Terra no té més de 6.000 anys d'existència. Entre els creients del creacionisme de la Terra jove hi ha tres grups: els que defensen que Déu va dirigir l'evolució durant un període curt, els que rebutgen totalment l'evolució dels éssers vius i els que neguen l'evolució humana, però accepten l'evolució de la resta dels éssers vius.
El creacionisme de la Terra vella admet l'edat real de la Terra. Es destaquen dos subgrups: el d'aquells que creuen que Déu va crear l'univers una sola vegada i després el va abandonar i el d'aquells que creuen en una creació progressiva de l'univers.
LAMARKISME:
Durantmolts anys aquesta teoria s' ha considerat errònia, ja que la modificació de l' òrgan per mitjà de la seva utilització no queda gravada a l' ADN, i per tant, és impossible la seva transmissió per via hereditària.
Es basa en:
- La necessitat d’adaptar-se: Lamarck deia que a mesura que les característiques del medi s’anaven canviant, les característiques dels éssers vius també canviaven.
- Llei de l’us i del desús: Deia que si un òrgan s' utilitzava molt, aquest òrgan es desenvolupava i creixia, en canvi si un òrgan no s' utilitzava, aquest òrgan és debitaria fins al punt que acabes desapareguent.
- Llei de l’herència dels caràcters adquirits: Tots els éssers vius que a causa de la naturalesa han adquirit o a perdut algun caràcter, aquesta perdua o aquest adquiriment es conservara en els individus descendents.
EX: Les girafes primitives provenien d' antílops primiius que vivien a la sabana i s' alimentaven de les fulles baixes de les acàcis.
En èpoques de sequera, l' aliment disminuÏa i les girafes necessitaven estirr el coll i les potes un cop i un altre arriba a les fulles de la part alta de les acàcies. A mesura que els usaven, aquests òrgans s' anaven allargant.
Els cràcters adquirits -un coll i unes potes cada vegada més llargs- , eren transmesos a la descendència de generació en generació.
DARWINISME:
El darwinisme són les idees que Charles Darwin va proposar sobre la evolució de les espècies en la evolució biològica i la selecció natural. Charles era un naturalista Angles que va néixer l’ any 1809 a Anglaterra. Les seves teories ara són considerades les idees evolutives modernes tot hi que no van ser acceptades fins els anys 30.
Va realitzar un viatge durant 5 des del 27 de desembre de 1831 fins al 2 d'octubre de 1836. Va observar amb determinació una amplia varietat de característiques geològiques, fòssils i multituds d’ organismes vius, molts d'ells nous per la ciència. La seva teoria de l' oígen de les espècies diu que: les poblacions evolucionen en el transcurs de les generacions a través d'un procés de selecció natural. Es presenta un conjunt de proves que la diversitat de la vida va sorgir per descendència comuna a través d'un patró de ramificació de l'evolució.
La seva teoria de la evolució es basa en uns fets:
- Cada espècie és prou fèrtil perquè si sobreviuen tots els descendents per reproduir la població creixerà.
- Encara que hi ha creixements o disminucions periòdiques, les poblacions segueixen sent aproximadament de la mateixa mida.
- Els recursos, com els aliments, són limitats i són relativament estables en el temps.
- Sobrevé una lluita per la supervivència.
- Els individus d'una població varien considerablement dels uns als altres.
- Gran part d'aquesta variació és hereditària.
- Els individus menys adaptats al medi tenen menys probabilitats de sobreviure i menys probabilitats de reproduir-se ; els individus més aptes tenen més probabilitats de sobreviure i més possibilitats de reproduir-se i de deixar els seus trets hereditaris a les generacions futures (selecció natural).
- Aquest procés és molt lent però dóna com a resultat canvis en les poblacions per adaptar-se al seu entorn, i aquests canvis s'acumulen amb el temps per formar noves espècies.
NEODARWINISME:
Neix cap al 1930, és la unió de la teoria darwinista de la selecció natural amb els coneixements aportats per la genètica i altres ciències biològiques. Aquesta teoria es admesa per la majoria dels científics.
Sabem, que només les diferències hereditàries (causades per les mutacions) constitueixen la matèria primera de l'evolució, ja que la selecció natural actua sobre aquestes diferències.
El neodarwinisme afirma, que la selecció natural i les mutacions es complementen entre si,
Evoluciona la població, no els individus.
S’ evoluciona de forma gradual, no de cop
Exemple:
Les girafes abans eren de coll curt i potes curtes. Gràcies a les mutacions i als canvis medioambientals, evolucionaren fins a l’animal que coneixem ara.
EVOLUCIÓ DEL DOFÍ:
El dofí pertany a la espècie dels cetacis. L' orígen dels dofins prové dels mamífers terrestres. Els fets que especifiquen el seu orígen terrestre:
- Han de respira aire de la superfície.
- Els ossos de les aletes són similars al de les mans articulades dels mamífers terrestres.
- Els moviments de la seva columna vertebral recorden més als d' un mamífer que als d' un peix.
- Creacionisme: Déu va crear el dofí tali com el coneixem ara.
- Lamarkisme: Els òrgans del dofí van anar evolucionant al llarg del temps i va adquirir caràcter que el van afavorir en el medi aquós.
- Darwinisme: Degut a la selecció natural, el mesonix ha anat evolucionant fins a l' animal que coneixem avui dia.
- Neodarwinisme: Han evolucionat degut a mutacions i selecció natural.